Feu click AQUÍ, i comprobeu tot el que podeu trobar per "VIATGES A AUSTRÀLIA" a Google. Acostumeu-vos a probar-ho en Català, que esteu ajudant als molts que ja apostem pel nostre país, i trobareu molt més del que us penseu... i Narinant!!!
 |
||
|
Amazic és el nom amb el qual es denominen els pobladors originals del nord d’Àfrica. Amazic significa lliure o noble. Es calcula que, en l’actualitat, la població amaziga està composada per més de 20 milions de persones. La seva llengua, l’amazic, s’ha mantingut essencialment com a llengua oral i està dividida en un gran nombre de dialectes. |
La 
Aquí teniu les Centrals de Reserves en català que us permeten trobar hotels arreu d'Algèria:
Banoa
Viatges en grup i trekkings
Exode
Viatges a partir de 2 persones
Terres Llunyanes
Viatges en grup
Trekking i Aventura
Viatges a peu, en camell o en 4 x 4 visitant els llocs més emblemàtics.
"El camell travat", Nicolau M. Rubió i Tudurí.
Aquest llibre arrenca en ple procés de descolonització dels països africans. Al poblat de Bahr-el-Kobà -que encara no se sap a quin país pertanyerà- diversos personatges africans i europeus (entre ells el català Pere Martí i el seu fill) tracten d'establir les regles del nou ordre, les noves relacions socials i de poder.
"Veus del Sàhara. Testimonis del passat i present d’un poble", Jon Herranz, Gerard Peris i Marta Palau.
Recopilació de tretze testimonis seleccionats d’entre el gran nombre d’entrevistes que els autors van realitzar als campaments de refugiats de Tinduf. Tretze històries de vida que, des de les seves circumstàncies personals, expliquen el que han estat les darreres dècades d’història del poble del Sàhara Occidental.
"Sàhara-Níger", Nicolau M. Rubió i Tudurí.
L'any 1932, Nicolau M. Rubió va travessar l'Àfrica des d'Alger fins al Níger amb quatre companys i un camió, batejat amb el nom de Barcelona i amb la bandera catalana al capdamunt.
"Algèria viurà !", Ramon Usall.
L’1 de juliol de 1962 el poble algerià va ser cridat a les urnes per decidir el seu futur polític: la independència.
Aquest llibre ens mostra tots els esdeveniments històrics que van tenir lloc a França i a la guerra per la independència algeriana (1954-1962).
"Algèria segrestada.Entre exèrcit i fonamentalisme, història d'una pau difícil", M. Giro i M. Implagiazzo.
Els algerians són en l'actualitat un «poble màrtir», un de tants presoner d’una lògica política incapaç de trobar alternatives a la violència, legalitzada o subversiva. Aquest llibre, basat en una documentació inèdita i escrit per dos dels organitzadors de les Converses de Pau de Roma (1994-95), ens explica de primera mà una proposta concreta per sortir d'aquesta espiral.
"Per terres d'Al.là", Gabriel Pernau.
D’Algesires a Istanbul, aquest viatger va recórrer durant dos mesos ( un dels quals va coincidir plenament amb el Ramadà) amb bicicleta o transport públic els racons més recòndits de la Mediterrània: Marroc, Algèria, Tunísia, Egipte, Jordània, Israel, Síria, El Líban i Turquia.
I si voleu descobrir el bo i millor de la literatura algeriana i entendre millor el món àrab, no podeu deixar de llegir aquestes obres:
"La nit de la sargantana", Malika Mokeddem.
En un poble del desert algerià, Nour aprèn què és la llibertat. Una llibertat de dona conquerida a força de l’entestament per viure, del rebuig a tota humiliació. El seu nom, Nour, significa llum.
"L'angoixa dels rebels" Malika Mokeddem.
"En aquest llibre tracto de remuntar els meandres, de sondejar les opacitats. Em proposo escorcollar les angoixes, la fantasmagoria, les reminiscències, les lluites, les rebel·lions, les transgressions, de les quals les nits sense dormir són el gresol. Hi trobo intacte el pànic dels despertars sobresaltada a partir dels tres anys i mig. Amb el dret a l'insomni conquereixo també el de tenir un cos per a mi sola, diferent del nucli familiar. La solitud i la lectura seran les úniques llibertats fins a la fi de l'adolescència, fins que vaig marxar del desert."
"Somnis i assassins", Malika Mokeddem.
Una novel·la punyent que retrata els costums implacables de l’Algèria contemporània.
"La prohibida", Malika Mokeddem.
Sultana torna un dia a Algèria, al poble on va passar la seva infantesa, Aïn Nekhla.
"Els meus homes", Malika Mokeddem.
L'autora ens ofereix, a través dels homes que han tingut un paper important en la seva existència, una història de la seva vida. El primer de tots és el seu pare, qui la va discriminar per ser dona i contra el qual es revolta. Després vindran els amors adolescents, els de jove (amb Saïd) i els més madurs i duradors (com el de Jean-Louis). Però també hi compten l’amor dels seus germans, el d’alguns companys d’estudis, el del conductor d’autobús que els portava a l’institut, el del metge del poble: el doctor Shalles, etc.
"Morituri", Yasmina Khadra.
Mohamed Moulessehoul, exoficial de l’exèrcit algerià, ha publicat una trilogia policíaca impactant, amb el pseudònim femení de Yasmina Khadra per esquivar la censura militar. El comissari de policia Llob i el seu segon investiguen la desaparició de la filla d’un peix gros. Es tracta d’una fugida voluntària o d’un segrest? Totes les possibilitats són obertes. Quan Llob hi fiqui el nas, no tardaran a encadenar-se "accidents" al seu entorn.
"Doble blanc", Yasmina Khadra.
El comissari de policia Llob, un tipus íntegre, incisiu en els comentaris i en els actes, que es resisteix a acceptar fatalment la corrupció institucionalitzada i la follia del terrorisme integrista. Aquesta novel·la s’obre amb dos assassinats: un diplomàtic excompany de lluita policíaca de Llob, i un professor universitari. Llob inicia una investigació que el durà de les petites cèl·lules integristes a les altes esferes econòmiques del país.
"El que el dia deu a la nit", Yasmina Khadra.
Som a les portes de la Segona Guerra Mundial. Europa aviat es veurà esquitxada pel foc i la sang de la Guerra que enlluernaran una Algèria colonial, despreocupada fins a la ceguesa. El narrador d’aquesta història recorda la seva infància, quan vivia com un pobre nen àrab en la més absoluta misèria. Afortunadament pel petit Younes, el seu pare pren la decisió de confiar la seva educació al seu germà farmacèutic, integrat dins la comunitat europea d’Algèria, amb qui tindrà més oportunitats de futur.
"El poble de l'alemany", Boualem Sansal
Malrich i Rachel —els narradors de la història— són dos germans fills de mare algeriana i pare alemany. Han estat criats per un vell oncle que va emigrar als afores de París, en la tumultosa banlieue, mentre els seus pares viuen a Algèria. Al 1994, el Grup Islàmic Armat (GIA) massacra una part important del poble dels seus pares.
"No entenc el món àrab", Tahar Ben Jelloun
A partir del diàleg a quatre bandes entre la filla de l’autor, d’origen marroquí, i tres joves europees, una d’elles de Barcelona, respon a moltes de les preguntes que envolten la immigració.
"Breu història de l'Islam", Karen Amstrong.
L'autora ens explica d’una manera imparcial els fets centrals de la història d’aquesta religió –des de la divisió entre musulmans i xiites i sunnites als orígens de l’islam revolucionari, passant per l’expansió per la Mediterrània i Àsia o l’efecte devastador de les croades- i analitza els reptes que cal afrontar avui dia. Un assaig essencial, exhaustiu i rigorós, bàsic per a comprendre l’actualitat.
"Obertura a l'Islam", Dolors Bramon.
Us recomanem aquest assaig d'introducció al coneixement de l'Islam, tant pel que fa a la religió com a la cultura.
"Els amazics", Assan Akioud i Eva Castellanos.
Obra de divulgació per donar a conèixer el poble amazic, la seva llengua i la seva cultura mil·lenària. Un poble que ha sobreviscut a la romanització i a l’arabització del nord de l’Àfrica. Un poble heterogeni que, en bona part, té en la llengua pròpia la base de la seva identitat col·lectiva i que es caracteritza per haver sobreviscut a través de la tradició oral. Són amazics el poble nòmada dels tuaregs, els habitants de la Cabília algeriana; de l’Atles, el Sus i el Rif marroquí; de l’illa de Jerba a Tunísia; dels oasis de Siwa a Egipte; així com algunes tribus de Mali, Níger i fins i tot de Mauritània, el Txad i Burkina Faso.
"Profetes, califes i princeses. Antologia de textos arabigomusulmans", Gemma Astasud.
Interessant llibre que ens permet descobrir la riquesa i la diversitat de la literatura àrab que des de l'Edat Mitjana ha estat una fons d'inspiració de les literatures occidentals.
Diccionari bàsic bilingüe Francès-Català-Francès
Diccionaris de l'Enciclopèdia
Guía de conversa català-francès
Edicions La Magrana
Companyies aèries
Iberia
Vola a Alger
des dels principals aeroports dels Paísos Catalans amb o sense escala.
Amb aquestes centrals de reserves, podreu reservar el vol fins a Algèria amb qualsevol companyia:
Destinia Vols Barats
Vols barats a les principals ciutats del món i també pots triar combinacions de vols entre dues ciutats.
Aquestes webs comparen preus d'altres cercadors, agències i companyies:
Dohop
Inclou un llistat de tots el aeroports algerians que ofereixen vols regulars
Viatge a per les ciutats i els deserts d'Algèria
En Joan Carles ens explica les seves experiències per Alger, Oran, Tlemcen, Aïn Sefra, Tarigh o Timimoun (2009).
El Sàhara, 30 anys d'exili, 30 anys d'ocupació
Experiències i reflexions sobre la solidaritat amb el sahrauís, tant els que pateixen l'exili a la Hammada com els que pateixen ocupació i repressió al Sàhara Occidental (2009).
Viatge a Algèria
La Iolanda Cano i en Sergi de Juan són els autors de la web Rodar pel Món i l'any 2008 van fer un recorregut de 10 dies pel Tassili N’Ajjer, Tin Zerane, Moulnaga, Tin Merzouga, Ali Dema, Tiska i l’Erg Admer i Djanet.
La ciutat d'Alger
El bloc Pelagos ens mostra un interessant relat sobre aquesta ciutat (2007).
Pirineu amb el Sàhara
Aquesta ong treballa intensament en el Projecte Tarbilla, la construcció d'una nova guarderia a la Wilaya de Smara a la Daira de Hauza (2007).
Primavera al desert
Poemes i imatges del viatge de l'Isabel Barriel al sud d'Argèlia (2007).
Viatge solidari al Sàhara
La Núria Oliva ens relata el descobriment d'un poble hospitalari i generós que ofereix tot allò que té (2002).
Viatge per Algèria i la ruta transahariana
Yolanda i Toni de Viatgeaddictes ens relaten la seva ruta transahariana que segueix bàsicament l'antiga ruta caravanera comercial des del Níger i Mali fins a Oran i Alger (1992).
També podeu visitar la secció d'Algèria de El bloc dels Viatges o Viatgeaddictes on es van incorporant periòdicament nous relats i blocs.
Algèria a la Viquipèdia
Algèria a l'Enciclopèdia
Huubs
Notícies a partir de la paraula "Algèria".
Món Divers
Notícies a partir de la paraula "Algèria".
Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed)
Informació sobre el turisme i actualitat a la Mediterrània... i molt més.
Cabília
Naciopèdia: Història, llengua i institucions de la Cabília.
Casa Amaziga de Catalunya
Espai d'informació i recursos sobre la comunitat amazic i punt de trobada del poble amazic i català.
El patuet
Denominació del català parlat a Algèria durant l'administració francesa (1830-1962).
"Entre sorra i mar"
Capítol del programa "Karakia" de TV3 dedicat a la cuina algeriana.
Programa Algèria Universitats
Un programa de cooperació entre la Xarxa Vives d’Universitats (XVU) i la Conferència Regional d’Universitats de l’Oest (CRUO) d’Algèria: Cursos, exposicions i beques.
Associació cultural dels drets del poble Amazigh a Catalunya
Activa associació amazigh dedicada a la promoció de la cultura i la història d'aquest poble arreu de Catalunya.
Sodepau
Ong amb seu a Barcelona i amb especial vinculació amb el Marroc, Algèria, Palestina i el Kurdistan, que realitza projectes de cooperació internacional i de turisme responsable.
Tot al revés
Bloc de Rosa Vendrell on explica les seves experièncie a Algèria i tot allò que considera interessant.
Tipasa, qui m’ho havia de dir!
18 de desembre del 2008
"Baixar a esmorzar abans de 2/4 de 9 em costa una mica, i com que tampoc faig cap esforç, ni poso el despertador, un dia més em perdo l’esmorzar i m’haig de conformar amb un cafetó. Les cuineres ja ho han recollit tot. Pas de problème. Tampoc tinc gana quan em llevo. Quines sorpreses em depararà aquest dia que s’ha llevat amb un sol esplèndid?
Primer sms: “Bon dia, Moussa. Tenim algun programa per avui?”
Em sembla perfecte anar a visitar Tipasa! Hi he estat tres vegades, però només a la platja, i he passat de llarg d’aquest patrimoni de la humanitat! En aquest cas, a la quarta va la vençuda! I em fa il·lusió anar-hi amb transport públic, és més divertit. La llàstima és que l’amic del meu amic ha d’acabar una feina i es queda sense excursió. Al migdia sortim amb el bus, i l’estómac ja em comença a demanar alguna cosa sòlida. En una parada, baixo un moment amb permís del conductor, i compro ametlles torrades per matar el cuc. El bus és petitet i fabricat a la Xina. L’espai entre els seients és molt estret..."
llegir +
"Algèria sense pors. Vivències d'una viatgera nòmada" de Rosa Vendrell Miret és un llibre escrit per una dona aventurera, agosarada, inquieta, xafardera, enamoradissa i vital que recorre de dalt a baix i de nord a sud Algèria, aquest immens país. Ho fa amb qualsevol transport públic o privat que tingui al seu abast. Tant és, l’afany de la Rosa és conèixer i conèixer, endinsant-se en l’Algèria real, com ho és la seva “família adoptiva” de Larbaa, ciutat situada en una de les regions que van ser més colpejades pel terrorisme.
I si vols ajuda, fer preguntes i consultes, compartir informacions, experiències, idees o relats de primera mà per organitzar el teu viatge pots visitar l'únic fòrum de viatges en català Viatgem Plegats.
Yasmina Khadra és el pseudònim que utilitza l’escriptor algerià en llengua francesa Mohammed Moulessehoul. Moulessehoul va néixer el 1955 a Kednasa (Sàhara algerià) i als nou anys el seu pare, excombatent, el va inscriure en una acadèmia militar, on va començar a escriure, activitat que va continuar un cop ja militar. La seva primera novel·la, Houria, va ser publicada el 1984, onze anys després d’haver-la escrit.
El 1989, havent publicat ja sis obres amb el seu nom, decideix utilitzar el pseudònim que l’ha fet famós, Yasmina Khadra –format amb els dos noms de la seva dona–, per poder escriure, des de dins de l’exèrcit, amb més llibertat sobre Algèria i els enfrontaments entre el FAN –governamental– i el FIS –islamista. Aquests enfrontaments provocaran una guerra civil en la qual Moulessehoul combat com a militar. El 1997 es publica a França Morituri, l’obra que li dóna fama mundial i que tothom considera escrita per una dona. Les obres següents, també publicades a França, expliquen la situació a Algèria: atur, corrupció, islamisme, diferències socials, terrorisme, repressió, manca de llibertats...
L’any 2000 Mohammed Moulessehoul abandona l’exèrcit amb el grau de comandant per dedicar-se plenament a la literatura, i revela la seva verdadera identitat, cosa que provoca un escàndol, ja que els que s’havien pensat que era una dona qui explicava la situació a Algèria se senten enganyats; a més, se l’acusa d’haver participat, com a militar, en matances amb l’excusa de lluitar contra el terrorisme. Yasmina Khadra explica en una novel·la, El escritor (2001), com era la seva vida d’escriptor a l’exèrcit, i a L’imposture des mots (2002), contesta totes les acusacions que se li fan. Mentrestant, Moulessehoul se’n va d’Algèria i, després d’una breu estada a Mèxic, s’instal·la a Aix-en-Provence, al sud de França.
Pel que fa a la llengua –un altre aspecte que se li discuteix en haver elegit el francès en una excolònia on l’àrab és utilitzat en molts camps, entre ells el literari–, l’escriptor explica que va començar a escriure en àrab, però que, mentre el seu professor d’àrab li criticava la manera d’expressar-se i el desanimava, el de francès feia tot el contrari, per la qual cosa Moulessehoul va acabar sentint-se més còmode expressant-se amb la que havia estat llengua colonial.
Extracte del monogràfic publicat al núm 35 de la Revista cultural Tehac d'Arenys de Munt